Ufff!!! Quants mesos que no escric res!!! Estava una mica cansada d´escriure sobre el meu estat, físic i anímic, i com visc mig desconnectada del mon, doncs, poques coses a comentar.
I ara, ja hi som, de nou comença el curs i aquests últims dies de preparatius anuncien la normalització d´horaris, de rutines, de "normalitat".
El meu cos es queixa ara d´unes vacances carregades de moviment. De fet tenia clar que seria així, que aniria tirant i tirant i al parar, paf! pet! Però ha valgut la pena (que me quiten lo "bailao"). A part d´anar a la platja, a visitar museus i fer vida social, hem estat dotze dies de ruta des de València a Toledo.
A Valéncia, durant dos dies, hem visitat l´Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el casc antic de la ciutat i com a curiositat a destacar el Museo Fallero, on poden veure´s les falles indultades des de l´any trenta i pico.
I cap a Andalusia!!! des del centre de control a un petit poblet de Sevilla, hem visitat Córdoba, Sevilla, Cadiz i Jerez de la F
rontera. Hem recorregut Sevilla en cotxe de cavalls i evidentment, hem pujat a la Giralda. A Jerez vam passar el dia a la Real Escuela del Arte Ecuestre on els cavalls volen fent cabrioles, i a la Caleta de Cadis ens hem refrescat a l´Atlàntic.
Al castell d´Almodóvar hem dinat en un gran menjador medieval i hem pogut veure com viven els cavallers que tant apassionen el meu fill petit.
Però el que m´ha enamorat és Córdoba. No és només la Mezquita (una meravella que no et canses de recòrrer i admirar), són els seus carrers, les seves terrasses, les façanes blanques i les finestres plenes de flors, l´amabilitat de la gent que de seguida et dóna una lliçó d´història de la ciutat, de la que es senten molt orgullosos. Sabieu que al segle X vivien a Córdoba un mil.lió d´habitants? I que convivien musulmans, jueus i cristians sense cap conflicte social ni religiós? Molt interesant veure els estris del cirurgià Bu-l-Qasim al-Zahrawi (936-1013) que en aquells temps ja operava de cataractes als ulls, tumors canceríngens i morenes.
I ara, ja hi som, de nou comença el curs i aquests últims dies de preparatius anuncien la normalització d´horaris, de rutines, de "normalitat".
El meu cos es queixa ara d´unes vacances carregades de moviment. De fet tenia clar que seria així, que aniria tirant i tirant i al parar, paf! pet! Però ha valgut la pena (que me quiten lo "bailao"). A part d´anar a la platja, a visitar museus i fer vida social, hem estat dotze dies de ruta des de València a Toledo.
A Valéncia, durant dos dies, hem visitat l´Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el casc antic de la ciutat i com a curiositat a destacar el Museo Fallero, on poden veure´s les falles indultades des de l´any trenta i pico.
I cap a Andalusia!!! des del centre de control a un petit poblet de Sevilla, hem visitat Córdoba, Sevilla, Cadiz i Jerez de la F
rontera. Hem recorregut Sevilla en cotxe de cavalls i evidentment, hem pujat a la Giralda. A Jerez vam passar el dia a la Real Escuela del Arte Ecuestre on els cavalls volen fent cabrioles, i a la Caleta de Cadis ens hem refrescat a l´Atlàntic.Al castell d´Almodóvar hem dinat en un gran menjador medieval i hem pogut veure com viven els cavallers que tant apassionen el meu fill petit.
Però el que m´ha enamorat és Córdoba. No és només la Mezquita (una meravella que no et canses de recòrrer i admirar), són els seus carrers, les seves terrasses, les façanes blanques i les finestres plenes de flors, l´amabilitat de la gent que de seguida et dóna una lliçó d´història de la ciutat, de la que es senten molt orgullosos. Sabieu que al segle X vivien a Córdoba un mil.lió d´habitants? I que convivien musulmans, jueus i cristians sense cap conflicte social ni religiós? Molt interesant veure els estris del cirurgià Bu-l-Qasim al-Zahrawi (936-1013) que en aquells temps ja operava de cataractes als ulls, tumors canceríngens i morenes.
A part dels monuments, esglèsies i museus, el millor d´Andalusia és el seu ritme de vida. Els andalusos no coneixen l´estrés i no desaprofiten l´ocasió per fer de qualsevol situació una festa. Allà on seus a fer una cerveseta et planten al davant una tapa. El primer cop els nens van dir al.lucinats: - és gratis? Ja, ja...la falta de costum!!!
Això sí, la calor ajuda molt a que el ritme de tot plegat tingui una forçada cadència...A més hem encertat la setmana que més calor ha fet de tot l´estiu, tot i que la falta d´humitat el fa molt més suportable (bé...la "servesita" també ajudava).
De tornada hem passat un dia a Toledo. Quanta espasa i ganivet!!!
Hem fet molts quilòmetres, de cotxe i a pateta, i tot i que estic feta calderilla tinc molt bon sabor de boca.
Unes grans (i esgotadores) vacances en les que hem compartit tots quatre un munt de bones experiències i que, segur, ens deixaràn per sempre molts bons records.
Això sí, la calor ajuda molt a que el ritme de tot plegat tingui una forçada cadència...A més hem encertat la setmana que més calor ha fet de tot l´estiu, tot i que la falta d´humitat el fa molt més suportable (bé...la "servesita" també ajudava).
De tornada hem passat un dia a Toledo. Quanta espasa i ganivet!!!
Hem fet molts quilòmetres, de cotxe i a pateta, i tot i que estic feta calderilla tinc molt bon sabor de boca.
Unes grans (i esgotadores) vacances en les que hem compartit tots quatre un munt de bones experiències i que, segur, ens deixaràn per sempre molts bons records.
3 Comments:
... i això de fer vacances "culturals" amb la canalla (preadolescent inclosa tota una experiència, no molt recomanable però tota una experiència al cap i a la fi ... :P
Eiii!!
que no havia vist la crònica de les vacançes!!!!
així per escrit sembla més apasionant i tot!
tu ho has dit..
que te quiten lo bailao!!!!
Quines fotos mes chules!!! www.mmi04.blogspot.com
Post a Comment