Raptada. Sense opció a rescat

Cansada d´estar cansada. Em miro al mirall i no em reconec. Em sembla que cada dia, amb cada nou dia de dolor, se m´escapa la vida a miquetes, se m´asseca el cor."Això" cansa molt. "Això" és aquesta maleïda malaltia que m´està canviant el caracter, m´està tornant esquerpa, malhumorada, sense ganes de gent. Sense ganes de res. Jo no era així. Sempre he estat espontània, alegre, començant mil coses alhora (encara que no les acabés), amb ganes de fer i desfer...On ha anat a parar l´Eva simpàtica, riallera, aquella que s´apuntava a un bombardeig?. Ha estat raptada, sense opció a rescat.
Se que m´envolten persones que m´estimen, que es preocupen. Les persones més importants de la meva vida, però no em poden treure el dolor, l´esgotament, el patiment. Només poden esperar a que em passi, estar allà pel que jo necessiti i aguantar el meu malhumor, la meva impotència, la meva tristesa.
Podeu imaginar un dolor tal que no aguantes ni la roba sobre la pell? Jo no me´l podia imaginar, no pensava que existís, però sí. I es sobreviu, tot i que a vegades sembla que et desmaiaràs per desconnectar la consciència per un moment d´aquest patiment que no et deixa ni pensar. I quan passa el mal, et deixa derrotat, extassiat. Quant dolor més podré aguantar? Sempre sembla que no pots més, que petaràs, però els límits de les forçes no estàn establerts i tot que saps que pots trobar-te millor, acabes sabent que també pots trobar-te pitjor.
Suposo que a molts de vosaltres us semblarà que em lamento, que em queixo molt. Doncs sí. Ara ho necessito, no puc veure la grandesa de la vida ni del mon, només puc sentir-me frustrada pel que pateixo i faig patir els altres.
Senyor, tinc 35 anys!!! Hauria d´estar gaudint a tope la meva vida, la meva familia. I d´aquí 10 anys? 20? 30? Quan el meu cos envellit i la meva ment esgotada no pugui aguantar les onades de dolor? Quin recorregut més dur, més feixug. Només espero poder veure crèixer els meus fills, que volin a fer la seva vida, que siguin feliços i que el Manel, paciència infinita, no acabi tan esgotat com jo.

12 Comments:

Anònim said...

et diria alguna cosa però "ara mismo no me sale".

Només Salut!, ;)

susana, pere & Lila

Ana said...

Eva, una abraçada (suau).
Jo també era una noia sociable, alegre, que no parava quieta... i ara em sento tant derrotada com tu. M'he tornat una persona esquerpa i desagradable.
Espero que puguis aixecar cap el més aviat possible, això és molt dur... petons!

txell said...

Eva,,si es que la teva cara aquest dematí era un reflex del que ara escrius..
Que et lamentes?? doncs em sembla perfecte..perque no ho fas mai.
Han sigut setmanes molt dures, i ara estás de "bajon", peró jo no tinc cap dubte que a pesar del dolor, de la rábia i de la impoténcia, la Eva tornará, i deixará aquests dies enderrera..com altres tantes vegades..
Porqué tu lo vales nena!!
Txell

P,d: Ah! i juas! ja sé que tot es una excusa per no anar al gimnás..

Eva said...

Moltes gràcies a tots per estar amb mi. Sé que és dificil fer cap comentari quan algú es sent com jo però alhora també és molt valent. Gràcies de tot cor.
Eva (la raptada)

Anònim said...

Ànims noia !!! Tu pots amb aixó !!! Ja vindran dies millors , ara per ara endevant Eva !!!
Petons

Natxo Rovira said...

Hola Eva,
Acabo de llegir el comentari que vas deixar al blog del David ara fa una setmana. Sí, ara l'he llegit, perquè em prenc les coses amb més calma i més pausa, m'estava estressant, i he descobert el plaer d'assaborir amb menys presses i menys compromís tot el que em dieu, que sempre reconforta.

I en el teu comentari ja he notat que no anaves massa fina, tot i que encara has tingut la sensibilitat, la generositat i el coratge, de desar unes amables paraules d'ànim i una dolça felicitació per l'Anna.

I ara em dono una volteta pel teu espai i llegeixo la teva desesperació. Doncs mira, em sembla collonut que proclamis el teu dolor. Jo he conegut la teva part més solidària i compassiva. Així que tens tot el meu humil suport, si serveix d'alguna cosa. Jo et llegiré i aguantaré també el teu dolor; crec fermament que compartint-lo, és fa una mica més suportable. I si l'amagues, et va cremant el cor.

Fa poc et vaig veure a la porta de l'Escola, i em vas somriure. Tornaran dies més càlids, estimada Eva.

anna said...

Estimada Eva, tens tot el dret d'enrabiar-te tant com puguis i cridar ben fort!
Però quan se't passi, que passarà..., pots veure l'ampolla mig plena o mig buida;
o estic malalta: quina merda!
o estic aquí: quina sort!
És la nostra elecció, però a vegades costa tant veure-ho...
Petonets i força!
Anni

F.Puigcarbó said...

Hola Eva, no recordo quan, pero a la contra de la Vanguardia hi havia una persona que explicava una experiència personal molt positiva sobre aquesta malaltia, per dir-ho d'alhuna manera, li vaig enviar un correu a un amic que la seva dona està igual que tu, intentarè trobar-lo.
Poc més puc dir. Força i anims.

Victòria said...

Hola Eva,
Llegint els teus sentiments vers la malatia poques paraules podem dir, ja les has dit totes tu. Només donar-te ànims. Sé que no és prou, però ara no se m’acut dir-te res més. No defalleixis, mira al teu voltant, i intenta aferrar-te al que has aconsseguit.
He recordat un poema d’un dels meus autors preferits, Gabriel Celaya, que malgrat les adversitats sap on trobar els moments feliços que ens dóna la vida.
Si tens un momento fes-li un cop d’ull.
Es titula: "Momentos Felices"
Un petó.

3cat24 said...

El teu blog destacat al 3cat24

Hola Eva

El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui divendres 3 d'abril li ha tocat al teu. Ho pots veure aquí:
http://www.3cat24.cat/blogs

I aquí un llistat de tot el que hem recomanat des que vam començar el 9 d'octubre del 2008.
http://www.3cat24.cat/noticia/326283

Si tens cap problema o vols que no el destaquem, només ens ho has de dir.
I si ens pots recomanar un altre blog en català que consideris bo, ho farem en nom teu.
El teu ens el va recomanar en en Pere Puig.


Salutacions

Jèssica Casado
Participació 3cat24.cat
http://www.3cat24.cat
jcasado.t@catradio.cat

Anònim said...

Recomano posar publicitat de Google Adsense al vostre Blog. Aixi ens generem ingresos entre tots, rentabilitzem les nostres conexions.
www.raibueno.blogspot.com

Anònim said...

Molt be eva, també m'agrada la recepta de la melmelada.Jejeje...ei el meu blog es el www.raibueno.blogspot.com y la meva pagina www.mmi.muncom.com.