Raptada. Sense opció a rescat

Cansada d´estar cansada. Em miro al mirall i no em reconec. Em sembla que cada dia, amb cada nou dia de dolor, se m´escapa la vida a miquetes, se m´asseca el cor."Això" cansa molt. "Això" és aquesta maleïda malaltia que m´està canviant el caracter, m´està tornant esquerpa, malhumorada, sense ganes de gent. Sense ganes de res. Jo no era així. Sempre he estat espontània, alegre, començant mil coses alhora (encara que no les acabés), amb ganes de fer i desfer...On ha anat a parar l´Eva simpàtica, riallera, aquella que s´apuntava a un bombardeig?. Ha estat raptada, sense opció a rescat.
Se que m´envolten persones que m´estimen, que es preocupen. Les persones més importants de la meva vida, però no em poden treure el dolor, l´esgotament, el patiment. Només poden esperar a que em passi, estar allà pel que jo necessiti i aguantar el meu malhumor, la meva impotència, la meva tristesa.
Podeu imaginar un dolor tal que no aguantes ni la roba sobre la pell? Jo no me´l podia imaginar, no pensava que existís, però sí. I es sobreviu, tot i que a vegades sembla que et desmaiaràs per desconnectar la consciència per un moment d´aquest patiment que no et deixa ni pensar. I quan passa el mal, et deixa derrotat, extassiat. Quant dolor més podré aguantar? Sempre sembla que no pots més, que petaràs, però els límits de les forçes no estàn establerts i tot que saps que pots trobar-te millor, acabes sabent que també pots trobar-te pitjor.
Suposo que a molts de vosaltres us semblarà que em lamento, que em queixo molt. Doncs sí. Ara ho necessito, no puc veure la grandesa de la vida ni del mon, només puc sentir-me frustrada pel que pateixo i faig patir els altres.
Senyor, tinc 35 anys!!! Hauria d´estar gaudint a tope la meva vida, la meva familia. I d´aquí 10 anys? 20? 30? Quan el meu cos envellit i la meva ment esgotada no pugui aguantar les onades de dolor? Quin recorregut més dur, més feixug. Només espero poder veure crèixer els meus fills, que volin a fer la seva vida, que siguin feliços i que el Manel, paciència infinita, no acabi tan esgotat com jo.