Socoooors!!!
Dimecres passat en Manel es va trencar. Comença a tenir una edat (je, je, ara s´emprenyarà) per jugar a segons què i jugant a bàsquet, es va trencar el tendó d´Aquiles. Moguda total. Li programen per divendres una operació d´urgència. En dos dies s´han de fer les proves preoperatòries, moure papers d´un centre sanitari a un altre i organitzar la logística (tot això amb ell enguixat i crosses). Pobret no es queixa de res i no vol donar feina però és clar, poca cosa pot fer ell sol. I això durarà...uns 3 MESOS!!!.
El mateix dia, a la Marta (la meva filla gran) li posen ortodòncia a la boca, no pot menjar i té un mal que no s´aguanta. Comptant que està en plena adolescència, el mal humor habitual que provoca un mal continu, ella el multiplica per mil, així que...durillo.
Per acabar-ho d´amanir, el petit, en Pau, ha enganxat el refredat de l´any i com la resta de la familia està fumuda, té gelos de tantes atencions cap els altres i no para de queixar-se absolutament de tot.
M´esperen uns quants mesos de dedicació total i absoluta a la familia. En Manel no podrà caminar al menys durant un parell de mesos així que no podré comptar amb ell i en canvi ell sí que em necessitarà molt.
I jo? Doncs no ho sé. Com que ara mateix sóc indispensable, no puc trobar-me malament. A més no tinc ni tindré temps de pensar-hi, així que si m´hi trobo, espero ni adonar-me. M´espanta una mica acumular massa i després fer un pet com un aglà, així que si d´aqui un parell de mesos o tres, desapareixo del mapa, estic recuperant-me.
Ah! i també estic començant a buscar a feina i he enviat uns quants "curris" tot i que espero que en els dos mesos vinents no em truquin, perquè m´acabaràn d´enfonsar.
Doncs apali, toca arremangar-se, agafar molt fort les cordes i tirar!!!
5 Comments:
Animos Eva, y animos Manel, que sea rápida la recuperación
Aquest comentari no es per a tu, si no per tot els que segueixen el teu blog: Tinc la dona més guapa, més simpàtica, més bona, més comprensiva, més tendre, més bona mare i més forta del món !!!!
Conyo, le pediré una cita... ;)
Pere
Estimada Eva,
gràcies per fer el comentari tant bonic al Blog del David...
Jo crec que l'amor que donem, sempre ens RETORNA multiplicat per molt, i al teu post es llegeix cóm els estimes i cóm ets capaç de "tirar del carro".
Molt sovint em pregunto d'on traiem la força, i sempre arribo a la mateixa resposta: ENS LA DONEN ELS QUE ENS ESTIMEN!
Petonets amb força...
Anna
Eva, mentre llegia el teu escrit, he vist la foto que l'il.lustrava, i m'has fet riure molt, malgrat el neguit que tens per l'acumulació de petits problemes que t'obligaran a fer un esforç suplementari, potser massa gran per tu.
M'agrada aquest toc de fi humor, de posar bona cara a les coses tal com venen.
Molts ànims per aquests dies que venen, i mil gràcies per les teves paraules per l'Anni. Totes les vostres mostres d'admiració, i d'estimació li han (i ens han) donat dosis extres d'energia de vida.
Petons
Post a Comment