Va por ustedes

Sense adonar-me, amb el pas del temps, amb la maduresa potser, m´he envoltat de persones en les que enmirallar-me cada dia.
Persones fortes, valentes, decidides a viure cada instant com el primer i que sempre, sempre, hi són quan els demanes. 
Persones que gaudeixen sent persones i que tenen i mantenen el principal valor d´estar aquí: VIURE. No hi ha res que els aturi perquè no es volen aturar, però no per això trepitjen ningú. Esquiven allò que no els convé, troben la cara amable però també realista de tot allò que els envolta i s´enfronten a les patacades amb un somriure treient les forçes de sota les pedres. Simplifiquen una vida sense manual d´instruccions. 
Sinceritat, amor, amistat, companyerisme, tot ben barrejat i fan un còctel que no es pot rebutjar. 
Cada dia n´aprenc alguna cosa nova d´ells i espero que algún dia puguin, encara que sigui quelcom petit, mirar-me a  mi i treure´n "alguna cosa de profit".
Vull seguir aprenent d´ells i elles. Aprendre a VIURE, a ser PERSONA i espero saber transmetre-ho als meus fills.

2 Comments:

Natxo Rovira said...

Són dies difícils. Cadascú porta la seva motxilla i Deu ni do, quines motxilles.
Tanmateix, estic descobrint el plaer, fins ara furtiu o reduït a l'àmbit més convencional, d'expressar sentiments i compartir les emocions amb franquesa. I d'establir vincles presencials, virtuals i espirituals que em produeixen sensacions confortables i agradables. Estic descobrint que eN les relacions humanes, la qualitat dels moments és molt més gratificant que la quantitat.

Gràcies per aquest escrit, Eva. Jo voldria que les coses fossin diferents, però són com són; i estic aprenent a VIURE. I em sento afortunat de compartir el camí amb tu. En petits moments de molta qualitat.

Un petó

Rafikis said...

¿Aprender? dices, aprendemos de ti, de cómo escribes, de la honestidad de tus palabras, de tu sinceridad. ¿Aprender a ser persona?, por tus escritos eres una gran persona, la mejor persona. Reconocer el valor de los demás sólo lo saben hacer las grandes personas.

Respecto a las mochilas, ciertamente cada uno tiene la suya y con ellas vivimos, y vivir significa caminar y no podemos caminar con mochilas muy pesadas, necesitamos que nos ayuden a liberar peso o como mínimo traspasarlo a otras mochilas más ligeras que nos pueden ofrecer otras personas.