Reprenem la marxa

Apa! "sant tornem-hi", ja tenim a sobre el nou curs. Des que tinc fills que el canvi d´any no s´inicia el 1 de gener, s´inicia cap allà el 15 de Setembre, amb el nou curs escolar.
Un incís abans de continuar. Com que aquest any no he treballat, he fet totes les vacances amb els nens i si algú encara en té dubtes, jo afirmo amb tota seguretat que les vacances dels nens SÓN MASSA LLARGUES, inacabables, eternes...3 MESOS!!! Bé, ja ho dit, seguim amb el nou curs escolar.
"Cuesta de enero"? i un be negre!!! el que costa és arribar a final de mes al setembre!!! Motxilles noves (perquè evidentment les de l´any passat van rebentar), llibres (aquest any gairebé 300 euros...una passada) i te´ls has de folrar tu!!! Perquè no venen ja folrats? Pel preu que paguem podrien venir folradets de fàbrica!
I és clar, vestuari nou, perquè els nens s´encaparren en seguir creixent i la roba de la temporada passada no els hi entra ni de conya, ni roba, ni sabates, ni anoracs...
Ooooh...i llavors arriben, els armaris!!! Aquella tasca tan i tan agraïda de treure tota la roba de la temporada passada per veure si s´aprofita quelcom, guardar la d´estiu que ens sembla aprofitable per l´any següent (que mai l´encertes) i fer bosses amb tota la roba que no els hi entrarà mai més de la vida...Això si els nens estàn de bon rotllo i sota amenaçes o soborns, aconsegueixes que s´ho emprovin tot. Això a casa meva ha merescut un nom propi: "Fer armaris". Una tasca que requereix, a cada canvi de temporada, un procés de mentalització i planificació acurada, que gairebé sempre esdevé en habitacions plenes de muntanyes de roba durant uns quants dies.
Aquesta setmana hem començat a fer la transició cap a l´horari escolar, pretenent que l´hora de dormir i de llevar-se al matí s´apropi el màxim a la que serà d´aquí una setmana amb l´inici de les classes...baralla diaria. No hi ha manera, els meus fills són com el Windows, porten horari d´estiu. Els matins de la primera setmana seràn la bomba!
El primer dia de cole l´alegria serà meva. Una emoció. Les mares que ens trobem a l´escola després de les vacances, amb un ampli somriure a la cara, enganxat, com nerviós, emocionades...si, si...tornem a tenir vida pròpia!!!
I aquí no acaba tot. Un cop ha començat l´escola i sembla que ja tot està encarrilat, que tornem a la rutina de formigueta que ens dóna pau, doncs no, toca decidir quines activitats extraescolars faràn els nens. Jo en tinc dos (de nens no d´activitats) que ho volen fer tot i que depenen de la mare perquè els porti a tot arreu: "mama-taxi" torna al servei!
I que em dieu de les meravelloses reunions d´inici de curs a hores intempestives? Amb una quantitat de paperassa que no tornes a mirar-te mai més? Els temaris de totes les assignatures, que per cert mai acaben, i fins i tot et donen les dates de les excursions. Perquè vull jo saber a 15 de Setembre que a 2 d´Abril aniràn al Museu arqueològic? Haig d´anar preparant el nen o què?
En quant a mi, el que deiem, curs nou i amb ell els típics propòsits que es cumpleixen només, i com a molt, el primer trimestre...
Primer propòsit: aprimar-me els 8 quilos que m´he fotut a sobre des que no treballo de manera remunerada. S´han acabat les cervesetes i els gelats, tornem a menjar "herba".
Segon propòsit: anar al gimnàs quatre cops per setmana. Aquesta és una fita mooolt ambiciosa, així que em proposo quatre, contant que hi aniré dos, que és el mínim per no sentir-me imbècil mentre segueixo pagant gimnàs.
Tercer propòsit: caminar més. Si no plou, ni fa fred, ni massa sol, ni massa calor... i sortim de casa a una hora decent, anirem caminant a l´escola. Ja, ja, ja!!! (perdó, se m´escapa el riure).
Bé, pares i mares, benvinguts al nou curs escolar 2008/2009. Reprenem el ritme. Tornem a estressar-nos durant tot el curs amb la feina, la casa, el cole, les activitats extraescolars, les reunions, per saber on fotem els nens tots els dies que fan festa i vacances... PER PODER TORNAR A DESITJAR AMB TOTES LES NOSTRES FORÇES LES VACANCES DE L´ANY QUE VE!!!

4 Comments:

Nicolau said...

3 mesos!!!. Es inacceptable que quan tothom s'omple la boca amb la conciliació de la vida familiar i la laboral, no es posi mai en qüestió el calendari laboral del professorat. Segons el meu punt de vista, inexplicablement privilegiat.

txell said...

No, si tot aixó està molt bé Eva, però....4 cops per setmana al gimnás??? ja! bé, es clar que si per anar al gimnás s'entén fer un tallat i una sessió de jacuzzi!!
en fi..que si, caminarem, anirem al gimnás i ens aprimarem, mentre aprenem anglés al Ipod i a fer mermelada per internet..vamos,vamos!!!
txell

Rosa Mari y Santi said...

Hola Eva
coneixo el teu blog pel del David.
Saps? Quan l'Anna estava amb nosaltres pensava i vivia el mateix que tu expliques en el post. Però ara que ja no hi és ...enyoro moltísim tot això.
M'ha agradat molt trobar-me amb aquest post. Els records agradables són els que tenen un lloc en el cor.
Petons

Eva said...

Benvinguts tots. Espero que seguim trobant-nos en aquests, el nostre espai. A vosaltres especialment, pares de l´Anna, gràcies per compartir amb mi els vostres records i per fer-me veure que aquestes "petites coses" ens omplen la vida.
Petons