Un soroll i l´Eloy ja no podia trobar-la. Se li va escapar del davant en un tres i no res. Feia un segon, estava allà, mirant-lo, amb els seus ulls foscos, intensos. No deia res, però ell sabia que li parlava. Per un moment van desaparèixer els carrers, els sorolls, la gent. Tot silenci. Només ell, ella i aquella sensació nova i estranya que el feia gairebé volar. Sí, sentía que els peus no li tocaven terra i durant uns segons es barrejava amb l´aire, ingràvid, lleuger. Tots els mals de caps que portaven dies amoïnant-lo es van esfumar darrera aquells ulls. Es sentia relaxat, en pau, feliç.
Podia sentir la seva fragància: una barreja de flors silvestres amb algún cítric...llimones potser.
El seu cabell onejava lentament, voluptuós, portant aleatòriament algunes metxes sobre la seva cara.
El seu cos era petit i prim però no semblava fràgil. La seva roba lleugera i volàtil, deixava veure una pell fosca i brillant.
Volia tocar-la. Només fregar amb les puntes dels dits la seva pell, que intuïa suau com el cotó. Va voler allargar la ma. Uns segons intensos en que era totalment conscient dels seus moviments. No volia espantar-la. Poc a poc va anar allargant el braç, estirant els dits amb el palmell mirant el cel, oferint-li la ma. Ella no deixava de mirar-lo als ulls...aquella mirada el perdia.
Va respirar fons i va tancar un segon els ulls mentre no deixava d´allargar els dits. Quan va tornar a obrir-los ella ja no hi era.
Un soroll i l´Eloy ja no podia trobar-la. Allà estava el seu llit, les seves parets, la seva habitació i la seva solitud.
Podia sentir la seva fragància: una barreja de flors silvestres amb algún cítric...llimones potser.
El seu cabell onejava lentament, voluptuós, portant aleatòriament algunes metxes sobre la seva cara.
El seu cos era petit i prim però no semblava fràgil. La seva roba lleugera i volàtil, deixava veure una pell fosca i brillant.
Volia tocar-la. Només fregar amb les puntes dels dits la seva pell, que intuïa suau com el cotó. Va voler allargar la ma. Uns segons intensos en que era totalment conscient dels seus moviments. No volia espantar-la. Poc a poc va anar allargant el braç, estirant els dits amb el palmell mirant el cel, oferint-li la ma. Ella no deixava de mirar-lo als ulls...aquella mirada el perdia.
Va respirar fons i va tancar un segon els ulls mentre no deixava d´allargar els dits. Quan va tornar a obrir-los ella ja no hi era.
Un soroll i l´Eloy ja no podia trobar-la. Allà estava el seu llit, les seves parets, la seva habitació i la seva solitud.
0 Comments:
Post a Comment