Ara

Mentre estic aquí, al menjador, on està muntada la paradeta d´estiu del portàtil, sento al Manel i al Pau a la cuina. Estàn preparant el sopar mentre jo escric aquestes paraules.

Els meus homes!!! M´han vist l´esgotament a la cara i no m´han deixat fer res...m´han obligat a seure i descansar.

La Marta ha anat a passar uns dies amb el seu pare i no hi és: la trobo tant a faltar. No m´acostumaré mai a deixar de tenir-la a temporades. Avui he parlat amb ella per telèfon i estava una mica agobiada, però a mida que anavem parlant ens hem anat animant les dues.

I mentrestant, aquí a casa, els meus homes em cuiden i em mimen i fan que aquests dies siguin més lleugers.

El Pau porta uns dies que té una dèria irremediable per la neteja. Es passa el dia amb un drap a la ma i passa l´escombra cada dos per tres. Mai els armaris de la cuina han estat tant nets tants dies seguits. Us recordo que només té 6 anys i juro que jo no li dic, que és cosa d´ell, que vol ajudar a que tot estigui net i recollit. Un solet que s´entretén durant hores jugant amb els seus ninos, que curiosament i no sé per què, parlen entre ells en castellà. Això sí...el nen no calla mai!!! Si no està parlant, ell o els seus ninos, està cantant o recitant latiguillos d´anuncis de la tele...Només calla quan dorm (i no sempre, perquè parla en somnis).

Des d´aquí veig al Manel que no para de moure´s per la cuina i el gos, tirat a terra tot el llarg que és, dorm com una criatura.

Semblo una espectadora que des de fora es mira l´estampa.

Bé, vaig plegant que necessito descansar una mica i vull gaudir una estona més del moment que es viu a casa meva.