Un moment de soledat

No m´arriba la llum. La foscor ho tapa tot. M´envolta i perdo la consciència del meu cos, de l´espai i del temps.
La por, el fred, la soledat, la buidor d´una espessor pesada, homogènia, forta, no deixa passar els raigs que em marquin el camí. He perdut les referències. Només soc un núvol que es confon a la fumera de les angoixes.
Tinc els ulls oberts o tancats?
Sóc desperta o somio?
Les llàgrimes només confonen més els meus sentits. Segueixo sense pistes.
Hi ha quelcom, però, que em diu que jo no hauria d´ocupar el fons d´aquest forat. Que tinc espelmes i una capsa plena de llumins per encedre-les, però no les trobo. No tinc butxaques, no les tinc entre els dits, on les he deixat?
Només em resta una opció: cridar. Cridar amb totes les meves forçes. Valenta i decidida a que algú em senti demanar ajuda.
Em sentiu?
Sóc aquí, acomodant-me en aquesta negror, mentre sento la certesa que no haig de fer-ho, que no tinc dret a seure i esperar, que he de trobar el prim raig de llum que em marcarà el camí. Però em fallen les forces, necessito que m´enlairin i que m´arrosseguin fora d´aquí.
Se que només serà un moment. De seguida s´adonaràn que no hi soc, vindran a buscar-me i veuré de nou la llum del dia.
Un sol moment de soledat absoluta esdevé un moment etern.

3 Comments:

kalidoscopi said...

De vegades són necessaris els moments de soledat, però, és clar, sempre que els hagi buscat una mateixa, i sempre que només siguin un moment.

Anna said...

Estimada Eva, que be que escrius!
T'imagino fent camí amb una motxilla plena de pedretes, algunes pesen més que d'altres, però tots duem la nostra, i a cada somriure... deixem una pedreta, a cada carícia...en deixem una altra, i en expressar sentiments, una altra, i així dia a dia perquè la motxilla ja no pesi i ja no ens importi dur-la.
Ela teus escrits m'ajuden a buidar pedretes...gràcies!
Anni

Eva said...

No sabeu com m´omple que els meus escrits, empremptes dels meus sentiments, formin part de les vostres vides. Si a més, us ajuden un sol segon a sentir-vos millor, ja és superior!!! Tot pren sentit!!!
Moltes gràcies per estar sempre tan a prop.
Petonets