Acabo d´adonar-me que el petit David, el David Rovira, va morir el dia 25 de maig. El 25 de maig del 2007. El dia del meu aniversari.
Ara però, no puc deixar de pensar que tot té una rao de ser, que no hi ha casualitats i que d´una manera o altra, ho entenguem o no, tot té sentit, una finalitat.
Que el David marxés, ha fet que conegui la seva familia. Una familia molt especial. Unes persones amb uns gran cors rebosants d´amor, que no s´amaguen si ploren, si l´estimen, si el recorden. Ens ensenyen com som d´humans: fràgils en la solitud i l´egoïsme i forts en la companyia i la solidaritat d´una gran abraçada.
Que el David marxés, ha giravoltat els valors de moltes persones, que ara som conscients com n´és de breu la vida però que l´important, és la força de nostra petjada, el que deixem als que es queden.
Vull pensar que el petit princep, va fer el seu darrer viatge en el meu dia, amb algún sentit. Se que mai més no podré bufar les espelmes sense dedicar-li un pensament i sospirar el meu agraïment a ell i la seva familia, per fer-me millor persona.
6 Comments:
Hola Eva !!
Tens tota la raó, en David a unit moltes de les nostres vides, d´una manera o d´altre ... jo per exemple no hi ha dia que no visiti la maravellosa web que en Natxo el seu pare, li fà dia rere dia ... i aixi va ser com vaig trovar la teva ... que tambe visito sobint, encara que aquest es el primer comentari que hi faig ... m´agrada molt el teu bloc ... m´agrada molt com expreses els teus sentiments i com t´expliques, la veritat escrius molt i molt be ... felicitats Eva ... seguiré visitant-t´he amb silenci igual que ho faig l´altre manera al bloc d´en David ...
Gràcies anònim/a. És meravellós com a partir d´un desencadenant, en David en aquest cas, poden irradiar-se tants sentiments i provocar que gent com tu i jo, que suposo no ens coneixem, estem aquí per dedicar-nos un moment de les nostres vides.
Hola Eva, jo també de tant en tant visito aquest espai. També m'agrada molt com en saps d'expressar sentiments.
Avui he quedat molt impactat per aquest post. A partir d'aquesta sincronicitat (presumpta casualitat), has escrit unes reflexions que ens emocionen i ens omplen d'orgull. També el comentari que algú ha deixat anònimament una mica més amunt. Aquesta elevació de consciència col.lectiva que s'està produint al nostre entorn, és ara mateix el nostre bé més preuat, perquè manté la memòria del David tot donant un sentit increïble a la seva marxa. Gràcies, a tots aquells, com vosaltres, que heu sabut captar tantes coses i que, com dieu, "gràcies" al David, esteu intentant ser millors. Indirectament, també ens esteu fent molt de bé.
Em quedo amb una frase teva que guardaré:
"com de fràgils som els humans en la solitud i l'egoisme i com de forts en la companyia i la solidaritat d'una gran abraçada"
Hola !! Soc anònim/a (la del comentari d´ amunt de tot) un altre vegada, encara que ara mateix deixo de ser-ho, el meu nom es Maria i estic encantada de compartir amb vosaltres aquest espai tant enriquidor m´agrada molt ser aqui.
una abraçada
maria
Benvinguda i bentrobada, Maria.
Espero que seguim compartint els nostres moments.
Gràcies pels teus.
Natxo:
no puc deixar d´emocionar-me quan veig que, amb el vostre tràfeg, em dediqueu els vostres moments, llegint sobre els meus sentiments en aquest espai.
Gràcies perquè m´ajudeu molt a saber ser més valenta i a seguir escrivint sobre el que sento.
Una abraçada.
Post a Comment