En obres

Estem d´obres a casa !!! Remodelació completa de jardí. Socoooors !!!

Bé, de fet hauria d´estar contenta, tinc la pasta per gastar-me (que molt carinyosament m´han venut al banc), es revaloritza l´immoble, tindré un espai més aprofitable, més net...però l´únic que no deixo de repetir-me per consolar-me, és:
- Què guapo quedarà el jardí!!!

Casa meva ja té 21 anys i la veritat és que li tocava, encara s´han de fer moltes més coses (els dos lavabos, l´estudi, pintar...) però encara que tingués la pasta, que no la tinc, m´ho pensaré molt abans de tornar-hi. M´hauran de caure els lavabos al cap!

- Què guapo quedarà el jardí!
Amb la pasta que ens costa, hi passarem TOT l´estiu a fora. Com que em dic Eva que esmorzarem, dinarem i soparem al jardí...s´ha d´amortitzar. Potser els hi monto als nens una tendeta de campanya, d´aquelles que es munten soles, del Decathlon, i els facturo a dormir fora. No descarto abrigar-los bé i que hi passin també l´hivern...

Quanta pols, desordre i caos.
El pitjor de tot, però, coordinar i entendre´t amb tothom.
Primer els pressupostos. Quan t´has mirat cinc-cents tots et semblen igual (de cars). Et decideixes. Primer pagament: bestreta (perquè si no, ni apareixen).
Abans de començar res, s´han de treure arbres vells i ho fem de pressa no fos cas que ens enganxi el 'toro'.
Segon: el permís d´obra. Hem tingut la mala sort que el tècnic de l´Ajuntament havia marxat i han trigat dos mesos en trobar-li substitut. Amb els papers presentats, gairebé un parell de mesos més, es veu que se l´han d´aprendre de memòria el projecte. Un cop aprovat, A PAGAR! Una pasta. No se si em va traït l´imaginació o realment vaig sentir un "ji,ji" quan marxava d´urbanisme després de deixar anar nou-cents euros.
A tot això, tres mesos amb el jardí ple de forats (els dels arbres vells). Ha estat ben bé com viure al costat d´un camp de proves nuclears.
Vale, ja tenim la placa groga (un plàstic cutre que ens ha costat nou-cent euros) que 'simbolitza' la llicència d´obres...ja podem començar. Serà retornable?
Arriba el paleta al que li hem 'aprovat' el pressupost. El primer dia, abans de començar a picar ja resulta que s´han de fer més coses que les que s´havien comptat inicialment. A més, és clar, totalment imprescindibles, perquè si no no es pot fer la resta. Una altra sablada imprevista de mil quatre-cent euros. Però bé, comença. Almenys es veu algú que treballa.
Ara hem de posar d´acord el tio que ha de treure un munt de sorra i fer un desnivell al jardí. Porta dos màquines excavadores, comença a cavar i es carrega la meitat del que ha fet el paleta. Genial!
A tot això, per sobre casa meva hi ha un bombolla de pols permanent que s´ha quedat enquistada a l´aire. Sabreu on visc si la busqueu al cel. És on hi ha el núvol marró.
Els vidres que donen al jardí estan començant a no deixar passar la llum i giro el cap cada cop que se me´n va la vista al porxo perquè quan surti, hauré de portar una pala per fer-me camí.
- Què guapo quedarà el jardí!
Porto quinze dies perseguint el fuster que ha de posar la fusta al voltant de la piscina, perquè ha de prendre mides i així podré encarregar el material. Un cop el tingui, el senyor ha de trobar 'un forat' per venir a treballar un matí o dos, pel mòdic preu de tres mil euros.
Després el paleta ha d´acabar els últims retocs i finalment, el jardiner. Posar la gespa, les floretes...i parar la ma.
Ah! i després, passar mesos fins que has aconseguit treure totalment la pols que, en suspensió, està esperant que passis el drap per deixar-se caure cinc minuts després d´haver netejar.

Ara amb tot, em sembla que el jardí no estava tan malament...però
Què guapo quedarà el jardí!