Ploro per la pérdua prematura de la teva presència...
Ploro perque no he tingut temps de conèixer-te.
Ploro perque els que et coneixen, s´han de quedar
i plorar.
(Dedicat a la familia Rovira-Alsina)

 

Etiquetes de comentaris:

1 Comment:

Anònim said...

No ploris, Eva...la seva presència hi serà per sempre i si no plores la SENTIRÀS...
No ploris, Eva...ara el coneixeràs, i si no plores, l'estimaràs...
No ploris, Eva...que els que ens quedem ho fem per acabar la nostra feina, ells ja la van acabar, i si no plores, la teva feina s'enriquirà amb el seu record...
Una abraçada
Anna

12 de gener del 2008, a les 14:49  

Post a Comment