Amunt, amunt

Per fi !!! Som 6 de gener !!!

Ja s´acabat...s´han acabat les festes de nadal. Enrerre han quedat les cues als centres comercials, els sopars i dinars interminables, i les interminables ressaques de cava i vi. Tothom té els seus obligats regals i els obligats quilos de més.

Gairebé ja hem oblidat els propòsits pel nou any. A mi, al menys se m´obliden de seguida, i aixó que són els de cada any: deixar de fumar, deixar d´estressar-me, anar al gimnàs cada dia...(je, je, els estic escrivint i ja em dóna per riure).

Ara, en fred, només em ve un sol desig: desaparèixer el nadal que ve. Al juny ja estaré buscant algún lloc perdut en l´univers per poder passar el nadal amb el meu home i els meus fills i NINGÚ MÉS (ara mateix m´ho estic apuntant a l´agenda, que no se´m passi).

Serà que l´edat em torna anti-social...de fet, no la meva edat si no la de la resta de la familia. Els ascendents ja gairebé són classificables al grup de la 'quinta del reuma' i la resta, fóra els fills, ténen edat de farres que no acaben tard, acaben d´hora: d´hora al matí següent, i ja no tenim el cos per aguantar maratons...

Sóc a la generació exclosa de beneficis socials: ni súper 3, ni estudiant, ni 'tarjeta oro', ningú no ens ajuda a pagar l´hipoteca, el lloguer o l´autobús...En definitiva, marginats socials.

I a més, ara toca pujar 'la cuesta de enero'; amb el compte tiritant de les festes de nadal i reis,
...i la 'cuesta de abril'? quan arriba l´IBI, la taxa d´escombraries i les assegurançes dels cotxes
... i la 'cuesta de junio'? en la que els nens deixen d´anar a escola i t´has de deixar una pasta en casals
...i la 'cuesta de agosto'? en la que per vacances sempre es dobla la despesa sobre el pressupost
...I després setembre !!! començen cole (el dia 12, per tant 10 dies més de casal) i s´han de comprar llibres, bates, roba...
i ala!!! ja arriba una altra vegada nadal....

Qué coi és 'la cuesta' ????
Una angle ascendent de 90 graus des del qual et pots fotre la gran patacada...
En fi...que afrontar el nou any amb optimisme només m´és possible mirant alló que ocupa el meu espai vital: el meu home, que passi el que passi, sempre hi és. Els meus fills, que em demostren cada dia que el temps no s´atura per ningú i no fan més que crèixer i crèixer i em sorprenen cada dia amb alguna novetat en les seves personalitats en formació continua. I evidentment, jo mateixa que em miro al mirall i veig una dona feliç, en constant evolució, capaç de seguir pujant les 'cuestas' envoltada de gent que estima.

Bon any a tothom!!! Espero que tots trobeu la vostra raó per seguir pujant i pujant...

2 Comments:

Anònim said...

Pujarem i pujarem!!! a vegades sense saber com i perquè...
d'altres vegades, contagiats per entusiasmes i optimismes com el teu.
Gràcies!

Eva said...

Aixó és el que hem de fer tots, donar-nos 'empentetes' i trobar-nos tots a dalt.