Quina és l´unitat de mesura del dolor?

El que aquí us explicaré és l´història de molta gent i ara, la meva.
Tinc fibromiàlgia i fatiga crònica. Ja fa nou mesos que estic de baixa. No empitjoro, però no milloro. He aprés a mesurar-me les forçes i a saber quan haig de fer una "bacaineta regeneradora" per poder seguir, a saber parar. A acceptar que aixó va amb mi i que encara que tingui èpoques dolentes, han d´arribar de bones.
A fer una mica d´esport suau per no rovellar-me i a cuidar la meva alimentació.
Aquesta és la feina que havia de fer jo. I l´he fet.
...
Comencem la ginkana...
Tot va començar al febrer, amb la visita a metge de capçalera, que em va fer el diagnóstic i de baixada de bandera, em va receptar antidepresius i ansiolítics per poder dormir, i com no, un protector d´estómac.
Al maig, veient que la situació no millorava, hi torno al metge de capçalera. Com que no en sap més, em "deriva" a l´especialista: reumatologia.

Mentrestant la mútua d´accidents de la meva empresa, em fa anar un cop al mes per controlar, i m´envia també a un altre reumatòleg. Aquest confirma el diagnóstic i afegeix calmants al meu tractament. No l´he tornat a veure.

Com que han passat sis mesos, el metge de la mútua m´ha d´enviar a inspecció (tribunal mèdic).
Un cop allà, una metgesa en el seu paper d´inspectora amb mala baba, em rebota a un altre reumatòleg, ja que ella diu que no és especialista i que el dolor no és objectiu i no el pot mesurar...
El millor del qüestionari de la inspectora, és que em demana si vaig al psicòleg...? Pregunto,
"- hauria d´anar?", " li dic al reumatòleg de la segurat social perque m´ho tramiti?".
Resposta:
- "no dona. Li has de dir al metge de capçalera."

JO?? li haig de dir JO al metge de capçalera que m´ha d´enviar al psicòleg?

En fi, la súper inspectora m´envia a la clínica Poal, reumatología. Allà re-confirmen el diagnóstic i envien l´informe a inspecció.
Som al novembre.

Vaig a visitar-me al reumatòleg de la SS (aquell al que em van derivar al maig). Genial!! per enèsima vegada confirma el diagnòstic (com a mínim queda clar que no m´ho invento!!). Li explico que fa nou mesos que prenc medicació però que no acabo de trobar-me bé. La doctora molt amablement em diu que no hi ha res que sigui efectiu en el tractament de la meva malaltía. Així doncs, pregunto:"- llavors, m´ho prenc o no? perque m´ho estic prenent però cap metge m´ho controla..."
Atenció a la resposta:"- com tu vulguis."
EEHHH?????

Aquí el meu nivell d´indignació ja arriba a un límit considerable...
El resum fins aquí seria:
- Nou mesos medicant-me, ningú controla si m´ho prenc o no i si em va bé, o no.
- Es veu que necessito suport psicològic, però és clar, ho haig d´endevinar i dir-li al metge perque em 'derivi' a psicología i evidentment, esperar uns sis mesos a que m´atenguin.
- Jo decideixo si haig de prendre la medicació o no.
...
Avui, torno al tribunal mèdic. La senyora doctora-inspectora- súper- simpàtica, reconeix davant l´informe de la Poal, que no m´ho invento, que vale, que tinc fibromiàlgia. I llavors arriba el súper consell del dia:
-" Bé. Ja portes nou mesos de baixa i tot que no et trobis, bé...t´haig de donar l´alta. Com a la teva feina no carregues caixes...No és bo estar sense treballar...Si no et veus amb cor, com que tindràs el mes de vacances pendent de gaudir, demana-les i així ho allargues una mica."

QUÈEEE???
No m´ho podia creure...no entenia res.
Haviam, li responc, -"parada no estic; perque no vull i perque tinc dos fills que cuidar. La meva feina no requereix un esforç físic però requereix de concentració ja que té una bona càrrega de responsabilitat...i ara mateix no la tinc.
I... m´estàs dient que per allargar el repós haig de demanar vacances???"

El careto de la doctora deia:- És el que hi ha!!!!

M´explica que si durant els següents sis mesos, torno a estar de baixa, haig de còrrer abans de 48 hores a presentar-me a inspecció. I per què? Què haurà canviat? Per què hem de fer el viatge a Barcelona i esperar a la sala més d´una hora? Per què em donin l´alta per l´endemà?
O m´atropella un camió, o tinc una apendicitis o...res de res.

Total. Que demà començo a treballar. Cap problema. Quan no pugui moure´m...hi tornarem.

Ara està de moda parlar de la fibromiàlgia...tothom en sap moltíssim d´aquesta 'nova enfermetat'. Si busqueu trobareu mil recomanacions per fer desaparèixer els simptomes: ozonoterapia, acupuntura, exercici suau, relaxació, estiraments...I com no, la gran aportació de la psicologia al tema: acceptar la malaltia i canviar els hàbits per poder adaptar la vida als moments crítics.
Ja, ja, ja...
En aquest punt...o rius o no pararies de plorar.

Potser que tots plegats siguem honestos i no maregem. Reconeixem que:
1. realment no ténen ni faba de què és la fibromiàlgia i els està sobrepassant.
2. Que tot i que a Estats Units ja ho apliquen, aquí encara no ha arribat el "mesurador de dolor", així que per defecte, sóc una mentidera.
3. Que només tinc 34 anys i que és igual com estigui, la meva 'obligació' és la de cotitzar mooooolts anys...

Així doncs no hem avançat. És mentida. Segueix sent la malaltia de les histèriques (i histèrics) que no aguanten el dolor...L´única diferència és que si passes per un munt de metges, t´ho poden diagnosticar.

5 Comments:

txell said...

Eva, ho sento molt..perqu� en el teu cas, treballar no t'ajudar� gens ni mica, aix� que no siguis tonta i, a la que et sentis malament ( per� no esperis a sentir-te molt malament) agafa la baixa, es nom�s una feina, i tu ets m�s important!
txell ( la del caf� solitari..)

Eva said...

ja...així anirem. Gràcies. Veure que hi ha qui m´entén dóna molt ànims...

Anònim said...

Sigues forta, estima’t, mira per tu, acaba amb els temes pendents i remunta, pots fer-ho i ho faràs. Tu no et mereixes res d’això i tot aquest lamentable sistema no es mereix tenir-te a tu.
ÀNIMS!

Eva said...

Gràcies 'Calvin'. Tinc moltíssima sort de tenir el voltant unes poquetes persones que m´estimem de veritat i sense les que no podria fer res...ni bé, ni malament. Em donen forçes i em recullen en un abraç quan em fallen...jo sola, segurament no m´en sortiria, però tinc confiança en el 'meu equip' i segur que ens en surtirem!!

Dani said...

juer... he escrito yo tb sobre mi caso y el artículo me ha quedado calcado... si pudiésemos poner en nuestros artículos links del otro (tú del mío y yo del tuyo), podríamos iniciar una campaña: "Los bueno Vs The Social Security"