M´agradaria poder dir que soc una ex-fibromiàlgica, pero encara no puc.
Aixó sí...crec que vaig pel bon camí.
Durant els ultims dies he pres decisions i he fet coses que, encara que només una mica, m´han ajudat a trobar-me milor.
He plegat de treballar. L´empresa a la qual treballa feia 15 anys, ja no formarà part de la meva rutina diària. Ha estat una decisió molt meditada i calculada.
La sensació que em provoca aquesta nova situació és de LLIBERTAT!!! Necessito una parada tècnica en la que poder replantejar-me les activitats que han d´omplir la meva vida en aquells moments en els que el meu cos pot respondre.
Estic contenta. Tenia la sensació d´estar atrapada en aquella empresa, lligada a la feina de mans i peus, sense sortida. I finalment, com són les coses, m´han tractat molt bé.
Ara enfilo el dia a dia de manera diferent. No vull estar parada però vull fer altres coses i fer-les sense pressa.
Se que aquest pas millorarà la meva situació psíquica i de retruc la física: el dolor. Estic segura que em trobaré millor. Ara vull aprendre a dir que no quan vull dir no, i a buscar la manera de fer aquelles coses que m´agraden i aquelles que sempre he volgut fer.
M´agradaria il.lustrar contes infantils, acabar els estudis d´auxiliar d´infermeria que vaig deixar a mitjes, dedicar-me una mica més a l´AMPA de l´escola del meu fill...
I evidentment dedicar-me als meus. Gaudir de cada moment amb els meus fills i el meu home i buscar estones per cuidar-me jo mateixa.
No vull pensar que passarà demà, o d´aqui a un any...poden ser tantes coses...aniré improvisant i sortejant els obstacles tal com vinguin.
Ens apanyarem econòmicament i ens en sortirem, la meva familia i jo i espero que d´aqui un temps, no molt llunyà, pugui dir que em trobo bé, que sóc una ex-fibromiàlgica.
Aixó sí...crec que vaig pel bon camí.
Durant els ultims dies he pres decisions i he fet coses que, encara que només una mica, m´han ajudat a trobar-me milor.
He plegat de treballar. L´empresa a la qual treballa feia 15 anys, ja no formarà part de la meva rutina diària. Ha estat una decisió molt meditada i calculada.
La sensació que em provoca aquesta nova situació és de LLIBERTAT!!! Necessito una parada tècnica en la que poder replantejar-me les activitats que han d´omplir la meva vida en aquells moments en els que el meu cos pot respondre.
Estic contenta. Tenia la sensació d´estar atrapada en aquella empresa, lligada a la feina de mans i peus, sense sortida. I finalment, com són les coses, m´han tractat molt bé.
Ara enfilo el dia a dia de manera diferent. No vull estar parada però vull fer altres coses i fer-les sense pressa.
Se que aquest pas millorarà la meva situació psíquica i de retruc la física: el dolor. Estic segura que em trobaré millor. Ara vull aprendre a dir que no quan vull dir no, i a buscar la manera de fer aquelles coses que m´agraden i aquelles que sempre he volgut fer.
M´agradaria il.lustrar contes infantils, acabar els estudis d´auxiliar d´infermeria que vaig deixar a mitjes, dedicar-me una mica més a l´AMPA de l´escola del meu fill...
I evidentment dedicar-me als meus. Gaudir de cada moment amb els meus fills i el meu home i buscar estones per cuidar-me jo mateixa.
No vull pensar que passarà demà, o d´aqui a un any...poden ser tantes coses...aniré improvisant i sortejant els obstacles tal com vinguin.
Ens apanyarem econòmicament i ens en sortirem, la meva familia i jo i espero que d´aqui un temps, no molt llunyà, pugui dir que em trobo bé, que sóc una ex-fibromiàlgica.
3 Comments:
Eva..has pres la decisió correcte..
ara has de seguir endavant amb el que tens planejat fer i no deixar-ho passar..ets una magnífica mare, una bona companya i una millor amiga, així que dedicat temps a tu mateixa i fes el que sempre has somiat, o al menys intente-ho..
txell
fuaaah, Txell!!! ara mateix no se si cabré per la porta...m´he engreixat 20 quilos de cop...
Gràcies. No crec que sigui totes aquestes magnificències, però ho intento...
tant de bo, el més important es la salut i la familia, i quan als dibuixos, prova-ho, sovint es questió de constància, la qualitat ja la tens. Sort i que la força t'acompanyi.
Post a Comment