Havent passat els anys, 34 en concret, i després de les meves experiències, crec que el que realment ens fa madurar com a persones, és saber el que és important per nosaltres i el que no ho és. Triar, prioritzar i descartar allò que no ens aporta res realment important.
Jo, ja fa temps, vaig descobrir que la vida que vull, la que em fa feliç, està basada en la felicitat de la meva família i la meva. El Manel (el meu home) i la Marta i el Pau (els meus fills) són allò pel qual val la pena viure.
També he aprés que per poder 'gaudir' d´ells, jo haig d´estar bé. Per això vull cuidar-me, estar bé, ser feliç veient que tots ho som.
Perquè ens amoïnem per tantíssimes tonteries quotidianes que no ens deixen veure el realment important? Sona a demagògia; la teoria la sabem tots. El realment difícil és ser conscient cada dia, cada moment.
Ja fa un temps, em van diagnosticar fibromiàlgia i fatiga crònica i el millor que estic traient de la meva malaltia, és precisament aprendre a gaudir dels bons moments i intentar passar les crisis pensant que darrera, segur que arriben més bons moments.
Veure que he tingut la gran sort de trobar un gran home, un gran company i amic que m´acompanya en cada pas. Veure créixer els meus fills i gaudir de cada una de les seves edats.
Quan em plantejo què és el que vull per els meus fills sempre arribo a una conclusió molt simple (no senzilla): voldria que fossin bones persones i que siguin feliços.
Això també sona a demagògia....però perquè no considerem que a lo millor és així de fàcil? Que la vida ens l´omplim nosaltres mateixos de palla?
Jo, ja fa temps, vaig descobrir que la vida que vull, la que em fa feliç, està basada en la felicitat de la meva família i la meva. El Manel (el meu home) i la Marta i el Pau (els meus fills) són allò pel qual val la pena viure.
També he aprés que per poder 'gaudir' d´ells, jo haig d´estar bé. Per això vull cuidar-me, estar bé, ser feliç veient que tots ho som.
Perquè ens amoïnem per tantíssimes tonteries quotidianes que no ens deixen veure el realment important? Sona a demagògia; la teoria la sabem tots. El realment difícil és ser conscient cada dia, cada moment.
Ja fa un temps, em van diagnosticar fibromiàlgia i fatiga crònica i el millor que estic traient de la meva malaltia, és precisament aprendre a gaudir dels bons moments i intentar passar les crisis pensant que darrera, segur que arriben més bons moments.
Veure que he tingut la gran sort de trobar un gran home, un gran company i amic que m´acompanya en cada pas. Veure créixer els meus fills i gaudir de cada una de les seves edats.
Quan em plantejo què és el que vull per els meus fills sempre arribo a una conclusió molt simple (no senzilla): voldria que fossin bones persones i que siguin feliços.
Això també sona a demagògia....però perquè no considerem que a lo millor és així de fàcil? Que la vida ens l´omplim nosaltres mateixos de palla?
2 Comments:
EVA!! que bé!! un blog!! ala, ja tinc feina a xafardejar la teva vida!! ah!! i si et faltan continguts ( que ho dubto) sempre pots parlar de mi..de lo "mona, simpàtica,divertida.etc"!!
txell
Iep ! posant "evabueno" al google ja estas a la 5a posició !!!
Post a Comment